Article publicat al Diari Ara el 27 de gener de 2023. Fes clic per veure l’article original
L’escriptor rep el guardó per la novel·la ‘París érem nosaltres’
El periodista i escriptor Andreu Claret (Acs, l’Arieja, 1946) ha fet dels anys de la República, la Guerra Civil i l’exili un territori molt fecund. Després de publicar les novel·les El secret del brigadista, El cònsol de Barcelona i1939. La caiguda de Barcelona, aquest divendres ha guanyat el 43è Premi Ramon Llull 2023 amb París érem nosaltres, la novel·la que culmina la seva incursió literària en aquest moment històric. El guardó està dotat amb 60.000 euros. En les últimes edicions el van guanyar Empar Moliner, Gerard Quintana, Núria Pradas, Rafel Nadal i Martí Gironell.
Com ha explicat el mateix Andreu, París érem nosaltres és la novel·la que li ha costat més d’escriure per les implicacions íntimes que conté, ja que un dels protagonistes és el seu pare, el polític Andreu Claret i Casadessús (1908-2005). “He volgut fer aquesta cloenda amb la història de la meva família. Aquesta dimensió molt personal ha sigut un repte literari i un desafiament personal. He descobert que escriure sobre el pare, sobre els pares, és un exercici relliscós, perquè sempre acaba interpel·lant a qui l’escomet”, diu.
Més enllà de la biografia familiar
París érem nosaltres sortirà en català a l’editorial Columna el dia 1 de març i en castellà a Planeta. El títol fa referència a un viatge que van fer els seus pares, una parella que es va enamorar en el “context infernal de la Segona Guerra Mundial”, i com se’n van sortir en els anys difícils de l’exili. A Andreu Claret la literatura li ha permès anar més enllà que si hagués escrit una biografia del seu pare: “El meu pare té una vida amb algunes gestes conegudes per tothom, però em va semblar que havia de fer una novel·la en lloc d’una biografia perquè això em permetia omplir el relat de sentiments, emocions i altres elements que escapen el registre purament descriptiu”, diu l’autor. “Com passa sovint –explica–, el pare no era d’una sola peça sinó que tenia les seves contradiccions, que s’encavalquen amb els èxits de la seva vida”. A més dels pares, a la novel·la
Si vols llegir l’article sencer clica aquí