El públic repudia el secretari de Cultura a l’acte d’obertura. El discurs central, a càrrec de l’escriptor Juan Sasturain, posa en qüestió els valors de la ultradreta
Els organitzadors de la Fira del Llibre de Buenos Aires aspiraven a fer que l’edició d’aquest any encarnés una treva amb el Govern de Javier Milei i deixés enrere l’enfrontament que van protagonitzar fa 12 mesos. Cifelli, una defensa de l’ajust de l’Estat impulsat per Milei, van ser rebudes amb esbroncades i crits de reprovació per gran part del públic. “agressivitat creixent”. No va caldre que nomenés a qui anava dirigit el missatge.
L’edició 49è de la Fira, que inclourà un ampli programa d’activitats fins al 12 de maig, va ser inaugurada a la seva habitual seu del barri de Palerm amb un acte a sala plena, plena d’escriptors, editors, empresaris i llibreters. El primer orador va ser el president de la Fundació El Llibre, Christian Rainone. Ningú podrà dir que no va fer el possible per esquivar el conflicte amb el Govern, que l’any passat va retirar el suport a la Fira i la va denunciar com un espai opositor a Milei. Rainone va evitar confrontar, va destacar el diàleg amb les autoritats nacionals i amb diplomàcia va reclamar beneficis impositius i pressupostaris per al sector.
La treva va ser efímera, tot just va durar el que les seves paraules. Quan va pujar a l’escenari el secretari Cifelli es van sentir algunes esbroncades moderades. Però aviat van créixer quan el funcionari va al·ludir al “to polititzat i confrontatiu” de les edicions anteriors de la Fira o quan va parlar del “rebuig econòmic” del sector editorial i de la seva decisió de tancar “programes de subsidis” perquè “no comptaven amb les rendicions de comptes”. Aleshores, un cor de crits acompanyava cadascuna de les seves afirmacions: “mentider”, “caradura”, “corrupte”, “camina’t a vendre cripte” van ser alguns. El paroxisme de la reprovació va arribar quan Cifelli va expressar el seu agraïment a Milei i la seva germana Karina, secretària general de la Presidència.
Després d´una breu intervenció del cap de govern de Buenos Aires, Jorge Macri, va arribar el discurs principal de l´acte. L’exdirector de la Biblioteca Nacional Juan Sasturain (Buenos Aires, 79 anys) va assajar, durant més d’una hora, una reflexió sobre aquests temps discepolians: un cambalache, sense deixar d’enfilar cites de la literatura consagrada i també de les lletres marginals. No casualment va començar amb una dedicatòria a Roberto Fontanarrosa i va invocar un aforisme de l’“insuperable Etchenique”, un dels seus personatges: “Et pots fer una armadura amb paper. Però no et barallis”.
Sense estridències i amb subtil elegància, Sasturain va fer un elogi de la lectura i dels lectors, també del “llibre obert i usat”, per desembocar, finalment, en el que va anomenar “una aportació per a la simptomatologia i el diagnòstic precoç del Mal de Bierce, malaltia social degenerativa que comporta, de la seva etapa final”. A l’escriptor Ambrose Bierce, famós per l’humor negre i sarcàstic del seu Diccionari del Diable, un festí de la hipocresia social nua, li va atribuir el descobriment d’aquesta malaltia no tan imaginària, “d’accelerada expansió en aquests darrers temps, sobretot a partir de la pandèmia”.
