Raquel R. Incertis
Els reptes de lectura de plataformes digitals com Storygraph o Goodreads i la conversa pública a les xarxes socials fa que els joves s’acostin a les novel·les com a consumidors compulsius, competitiu i, de vegades, angoixats
És la nit del 31 de desembre i l’algorisme de TikTok llança l’última de les estocades als usuaris bibliòfils. El feed personalitzat de l’aplicació s’omple de vídeos paròdia on noies joves, maquillades i vestides de lluentons, llegeixen llibres durant el sopar de la nit de Cap d’Any per complir el seu «propòsit lector» abans que s’acabi l’any. Un més, només un més… Els minuts s’escapen i l’epíleg es perllonga més del compte.
Benvinguts a l’auge del binge reading: l’«atracada de llibres» que mou els seus devots.
Els anomenats reptes lectors, que promouen xarxes socials com TikTok o plataformes com Goodreads o Storygraph, han afavorit en diferent mesura la lectura ràpida entre la Generació Z. L’objectiu? Ratlleu el major nombre possible de llibres de la llista de pendents i compartir ressenyes dels mateixos amb amics i seguidors.
L´abús de pantalles i l´accés a un flux d´informació aclaparador de manera ràpida i superficial posen en risc la nostra capacitat de concentració i la nostra comprensió lectora. Llegir ha passat de ser un ritual sagrat de desconnexió abans de dormir a una possibilitat més a la hiperoferta del segle XXI.
«És cosa de l?economia de l’atenció: la nostra concentració és com un tros de carn fresca en un escenari ple de zombis. TikTok vol una porció, Netflix una altra, Instagram una altra… Som en un context on el que competeix no és la qualitat del contingut, sinó la seva capacitat per interrompre’t», explica Pablo Foncillas, consultor, docent i investigador en innovació. «En un món ple d’informació, el que realment esdevé escàs no és el coneixement o les dades, sinó la nostra capacitat de processar-los i enfocar-nos en allò important», com ja anticipava el 1971 Herbert A. Simon, Premi Nobel d’Economia.
Això explica fenòmens com ara la “lectura en diagonal”: una tècnica segrestada d’algunes metodologies d’estudi que des de fa uns anys ha arribat també a la literatura. Normalment, s’utilitza quan cal assimilar grans quantitats d’informació en poc temps, saltant entre paraules clau. Això, com sap qualsevol estudiant que hagi practicat la tècnica, compromet l’aprehensió en profunditat dels textos.
Molts booktokers asseguren fer servir aquesta tècnica per «estalviar-se descripcions innecessàries» i centrar-se en els diàlegs, molt més frescos. Tot i això, la lectura en diagonal, com a acte inconscient, impedeix que els lectors aprofundeixin en la trama i connectin del tot amb els personatges, als quals obliden en qüestió de dies en devorar el llibre següent.
«No ha de ser el model de lectura predominant a les nostres vides. Provoca que la nostra atenció fluctuï i, com que els diferents processos cognitius estan connectats, pot influir negativament en els sistemes de memòria, en la nostra capacitat per reflexionar, en el desenvolupament del pensament crític i en la profunditat amb què donem forma a noves idees», descriu Elena Palomino, neuropsicòloga i Doctora en Psicologia Clínica. «Si ens acostumem a llegir majoritàriament en diagonal, quan vulguem fer una lectura pausada ens costarà més esforç».
Article publicat a El Mundo, clica aquí per accedir-hi
