Article de Constanza Moncada

L’ecosistema del llibre està en crisi. Llibreries independents veuen amb preocupació la sostenibilitat dels seus negocis davant l’auge de plataformes amb atractius descomptes i la competència voraç. No alienes al panorama econòmic nacional, aquestes empreses també ressenten el preu dels alts arrendaments o les baixes a les vendes. Representants de tres llibreries independents identifiquen les principals problemàtiques que viuen i entreveuen possibles solucions.

Valentina Insulza, propietària de la Llibreria Tripantu, va fer un públic un secret de domini públic: les llibreries independents i de barri estan desapareixent. “Arriendos caros, IVA alt, marges estrets i una competència desigual amb les plataformes en línia i els llibres pirata, fan que aquesta activitat es torni inviable”, diu part de la seva carta titulada Les llibreries estan desapareixent, publicada el 9 de desembre a El Mercurio .

A més, la propietària de la llibreria va afegir que “el govern hauria d’impulsar el projecte de llei de preu únic (política que no només afavoriria el món del llibre, sinó tot petit empresari), perquè les editorials i altres distribuïdors venguin als mateixos preus tant al retail com a les petites llibreries”.

A la seva crida es va sumar l’endemà Iván Guerrero, que va redactar: ​​“Les amenaces són moltes i requereixen una correcció ràpida per tots els ens (govern, Estat, editorials, llibreters, etcètera)”.

Gerardo Jara estava al corrent d’aquest panorama quan va fundar La Inquieta Librería (Ramón Carnicer 65, Providencia), fa poc més d’un any. “Treballar amb llibres és sempre molt difícil. Portant-lo a una matèria més concreta (la llibreria) és un negoci, que ha de pagar arrendaments, sous, mantenir-se. El llibre també és un objecte molt complex i canviant. És clar, ja ho sabia, però potser em vaig encoratjar”, ​​explica a Culto.

L’escriptora Catalina Infante també té clares les realitats del rubro. Al costat de la seva germana, Laura, sostenen Librería Catalonia, que existeix des del 1996. “No crec que una llibreria sigui, estrictament, un negoci com els altres. No és el tipus de local comercial que algú munta per fer-se milionari, ni tan sols per viure còmodament només això. Les llibreries independents, en particular, estan profundament lligades al propòsit de crear un espai de trobada cultural. Això no vol dir que deixin de ser un negoci, però és important aclarir-ho perquè ja de per si mateix és un negoci difícil: el marge de guany és molt baix i les despeses són altes. A això se sumen les múltiples dificultats del rubro que, lluny de facilitar-ho, ho fan més costa amunt”.

La visió de Luis Cruz, propietari de la Flor de Paper, és similar. “Les llibreries independents subsisteixen gràcies a diversos factors, per una banda, hi ha la voluntat dels llibreters per mantenir les seves llibreries encara que les condicions del medi siguin adverses. Crec que aquesta és una qüestió que travessa gran part de l’ecosistema del llibre al nostre país, llibreters, editors i escriptors”, diu Cruz, que a més de ser editor i propietari de la llibreria, exerceix com a periodista.

Per exemple, tal com ho assenyala Insulza a la carta, els arrendaments constitueixen un dels principals desafiaments a l’hora de mantenir-se. “Han pujat exponencialment, especialment en zones clau –assenyala Infant–. Nosaltres estem a Providència, on els augments d’arrendament en els darrers anys han estat realment dràstics. Al nostre costat hi ha cadenes conegudes de cafè i farmàcies, i competir en aquestes condicions és pràcticament impossible”.

Article publicat a La Tercera, clica aquí per llegir l’article sencer