Els experts aconsellen a Manresa seduir els infants perquè llegeixin o no ho faran mai

En un món amb més aparells mòbils que no pas persones i on la immediatesa s’ha arribat a convertir en una exigència, cada cop és més difícil trobar espai i temps per llegir. En canvi, el fet de llegir i, més important encara, entendre el que es llegeix, és la base de l’aprenentatge i necessari per la vida pràctica del dia a dia. Catalunya no pot presumir de comprensió lectora segons el darrer informe PISA. Ben al contrari. Llavors, què es pot fer?

UManresa s’ha fet aquesta mateixa pregunta: com divulgar i promoure la lectura. La resposta ha sigut organitzar una jornada d’educació per donar eines a docents i futurs mestres per treballar la lectura a les aules. Especialistes i referents en literatura infantil i juvenil, perquè l’ideal és començar de petits, els hi van donar pistes i també els hi van posar deures. Recomanacions que en alguns casos també són vàlids per les famílies i que comencen amb un principi bàsic: saber llegir comença per explicar històries en veu alta i saber escoltar.

Primer, explicar històries

Cal tenir clar que la lectura i també l’escriptura comença per l’orella, van coincidir a dir els especialistes en la matèria. És a dir, explicar històries. «Sense activitat oral no hi haurà llenguatge», va assegurar la professora Marta Luna. Va insistir que en un nen el primer pas és escoltar i entendre. Després parlar. A continuació llegir i finalment aprendre a escriure. Va voler deixar constància que «els nens i nenes en procés d’aprendre a llegir i a escriure s’enamoren de les paraules».

Precisament enamorar-se de la lectura i de les paraules és el que va recomanar el mestre Agustí Lleyda, segons va dir a Regió7. Va explicar que malgrat que sembli que el món estigui dominat per les imatges, «si no hi ha descodificació verbal i no sé explicar què he vist, no hauré vist res. Per tant, les paraules són la base de tot».

Més consells. La lectura ha de ser un joc amb premi, amb la qual cosa cal encomanar entusiasme i generar expectatives.

Un nou suggeriment. El llibre, com a objecte, s’ha de prestigiar i convertir en una peça de desig perquè, en cas contrari, guanyaran les pantalles. En aquest cas hi va haver crítiques a les escoles perquè generalment els alumnes més petits no es poden endur els llibres de l’aula a casa i perquè massa sovint s’associen els llibres a material de text i a deures, i això genera rebuig. Un apunt: hi va haver crítiques al fet que sigui l’escola qui s’ofereixi a adquirir directament els llibres que necessitaran els alumnes al llarg del curs perquè això vol dir que els nens i nenes no trepitjaran una llibreria per anar-los a buscar.

Article publicat a Regió7, clica aquí per accedir-hi