De vegades, les coses semblen tan clares que inspiren cançons. Però el temps dóna i treu raons.
Ni el vídeo va matar l’estrella de la ràdio, ni la digitalització de l’economia no ha acabat amb el paper, el cartró i la producció de cel·lulosa. The Buggles no tenien raó i l’ús de les tecnologies de la informació en els processos de producció, comercialització i consum no ha acabat amb la necessitat d’embolicar, empaquetar o encara atendre la indústria editorial. Així que a la indústria del paper li va com sempre: bé i malament. És una cosa que mereix una explicació.
Segons l’Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartró (Aspapel), la indústria va facturar el 2022 com mai –6.991 milions, xifres dignes de la indústria aeroespacial– i el consum de 8 i cartró va créixer un 2%. Alhora, la producció es va reduir. Un 4,6% en paper i cartró i més d’un 13% en cel·lulosa.
“El nostre sector va batre un nou rècord de facturació”, assegura Manuel Domínguez, director general d’Aspapel, “però aquest increment es va deure precisament a la inflació ia l’alça de costos al llarg de tota la cadena de valor, per la qual cosa l’augment no es va traduir en un increment dels beneficis per a les empreses de la indústria”. Una mostra: Miquel i Costas, una de les grans, va facturar l’any passat 337 milions, un 12% més, però en va guanyar 31,6 milions, un 38% menys.
