Els reptes de la Intel·ligència Artificial (IA) i de la sostenibilitat al sector del llibre han ocupat bona part de les taules rodones de la primera jornada de la 41a Edició de LIBER, la Fira Internacional del Llibre, que s’ha iniciat avui a Madrid .

La irrupció de la Intel·ligència Artificial, com va passar fa uns anys amb la digitalització, ha arribat a tots els sectors, entre ells, el del llibre, per la qual cosa cal plantejar-se com pot afectar els diferents actors del sector, especialment autors , traductors i correctors. Per a aquests professionals, com s’ha assenyalat durant les jornades, el desenvolupament tecnològic es planteja no sols com un desafiament sinó també com una oportunitat. Així ho han plantejat les traductores Judith de Diego, Rocío Serrano i Carmen Torrijos per a qui més enllà de veure la IA com una amenaça, volen platejar l’ús de la tecnologia com a eines “que treballin a favor nostre. Hem de superar la desinformació actual que causa la por”. Els professionals consideren important tenir l’oportunitat tant de fer-la servir com de no fer-la servir, “que no existeixin ni prohibicions, ni obligació de fer-la servir com es pot plantejar”.

Un aspecte que s’ha volgut posar en relleu durant els debats és que cal posar en valor el coneixement i la preparació humana davant de les màquines. En aquest sentit, s’ha advocat també perquè els lectors puguin saber quan en un llibre s’ha emprat la Intel·ligència Artificial en la creació, la correcció o la traducció.

Davant l’alta valoració que es fa de la tecnologia, altres participants a les taules de debat, com la traductora Núria Molines, considera que la IA “pot aportar molt, però no tant com es diu”. En aquest sentit considera, igual que amb els lectors, informar els autors que s’està utilitzant la IA per a la traducció dels seus textos.

En línies generals, els professionals consideren que la utilització de la IA produirà alguns canvis al sector del llibre però que encara és aviat per saber de quin tipus. El que sí que plantegen és que cal educar tant el sector com els lectors perquè aquesta irrupció de la IA no suposi una minva de la qualitat. “No pot suposar un minvament de la creativitat”.

Precisament perquè encara estem en una fase molt primerenca de l’ús d’IA, la traductora Rocío Serrano ha advocat per “més enllà de posar un cordó sanitari, establir límits i regular algunes qüestions”. En aquest sentit, s’ha plantejat la necessitat de fer una revisió de qüestions de la Llei de propietat intel·lectual com l’ús acadèmic que obre la possibilitat de fer servir els continguts per a la creació d’eines amb què després es pot generar un lucre.

 

El repte de construir un sector del llibre sostenible

Un altre dels reptes que afronta el sector del llibre és el de la sostenibilitat. Cada cop són més les empreses editorials que estan mesurant la petjada de carboni de les seves edicions i que les estan donant a conèixer als lectors que compren els seus llibres. Des de fa uns quants anys, l’Institut de l’Ecoedició de Catalunya ha desenvolupat una eina que permet calcular l’impacte ambiental tant del llibre en paper com de les edicions digitals. Això facilita conèixer l’impacte de l’activitat i prendre decisions adequades que permetin reduir-ne l’efecte a l’entorn. “El lector té dret a conèixer l‟impacte mediambiental del llibre i que aquesta informació sigui veraç. Si som capaços de fer-ho també estarem fent una tasca de conscienciació”, ha explicat Jordi Panlleya, impulsor de l’Institut. Davant de les bones intencions i el greenwashing, Panlleya aposta per la verificació, en oferir “informació rellevant que estigui verificada”, no només perquè ajuda a mostrar el que es fa sinó perquè “es converteix en una eina de millora contínua”.

Més enllà d’aconseguir un sector neutre en carboni, el sector es planteja col·laborar per avançar cap a un planeta Nature-positive. La qüestió, com va explicar Germán Granda, director general de Forètica, és que les accions que facin tots els sectors “tinguin un impacte positiu a les persones i al medi ambient”.

En analitzar l’impacte sobre el medi ambient, Manuel Domínguez, director general d’ASPAPEL, va voler trencar una llança a favor del paper com a producte “sostenible, reciclable, reutilitzable i quan això no pot ser, biodegradable”.

A Espanya, la indústria paperera ha avançat molt en la gestió sostenible dels boscos. Això és molt important ja que, com s’ha explicat avui a LIBER, el proper 1 de gener entrarà en vigor el Reglament europeu de lluita contra la desforestació que obligarà els productors a complir algunes qüestions com la prohibició d’introduir, comercialitzar o exportar productes que estiguin elaborats amb matèries primeres de llocs lliures de desforestació; que no estiguin produïts de conformitat amb les legislacions del país de producció i que no facin una declaració de diligència deguda.

En aquest sentit, José Causí, director General de Montes i Biodiversitat del Govern de Cantàbria, ha mostrat la seva confiança en el sector paperer espanyol ja que porta una trajectòria de treball feta al llarg dels anys.

LIBER 2023, organitzada per IFEMA MADRID i la FGEE, és una fira patrocinada pel Ministeri de Cultura i Esport, ICEX Espanya Exportació i Inversions, Comunitat de Madrid, Ajuntament de Madrid i el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO). Així mateix, compta amb la col·laboració d’Acción Cultural Española (AC/E) i de l’Associació d’Editors de Madrid.

 

Nota de premsa en pdf:

 

Més informació: