Article publicat a La Vanguardia el 8 de juny de 2023.

També el reben Damon Galgut, Roger Tarrés, Joana Estrela i Gazhole & Cruschform

“Una obra d’una intel·ligència aclaparadora, una proposta en què excel·leixen el llenguatge, les idees, l’art”. Així ha definit el jurat Els irredempts (LaBreu), el llibre de Cristina Garcia Molina que ha guanyat el premi Llibreter en català, segons s’ha donat a conèixer aquest matí i es lliuren aquesta nit en una festa aquest vespre a la sala Paral·lel 62.

L’autora ha reconegut que “no és una història fàcil ni plaent, i no ha sortit en dos dies”, i ha confessat que “pensava que seria un llibre mort o que en algun moment l’acabaria oblidant. Estic orgullosa d’haver arribat fins al final”.

El llibre és un tríptic literari, una narració a tres temps que és tota una experiència de llenguatge amb tres històries independents que acaben tractant el tema de l’arrelament. Segons la seva editora, Ester Andorrà, “un manifest artístic i vital, al llindar d’una petita explosió i que obre camins d’una nova manera de narrar”.

El llibre de Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975) havia estat ja finalista del premi Finestres, que va acabar guanyant Roser Cabré-Verdiell amb Aioua (Males Herbes).

En la categoria d’altres literatures el guanyador ha estat Damon Galgut amb La promesa, de (Les Hores/Libros del Asteroide): “La relació dels homes amb la terra és un dels grans temes de la literatura contemporània. Coneixem la història d’una família en què una promesa no mantinguda plana sobre els personatges. Una gran escriptura i una estructura original”, en paraules del jurat.

En absència de Galgut, l’editora Maria Sempere, de Les Hores (que era el tercer any que tenia un llibre finalista, però fins ara no l’havia guanyat), ha explicat que el llibre de Galgut representa la seva línia: “temes que preocupen els individus per alhora apropar una altra realitat, en aquest cas la història de Sud-àfrica i la desil·lusió després de la fi de l’apartheid, i ho fa amb un estil innovador”. Luis Solano, d’Asteroide, va reconèixer la importància d’un premi que no només és dels pocs a Espanya a obra publicada, sinó que a més serveix per reivindicar la tasca dels llibreters, una baula imprescindible.

Consulteu l’article original de la notícia clicant aquí