Article de Jordi Cabré publicat a The New Barcelona Post el 25 de setembre de 2022. Fes clic per veure l’article original

Dotze anys després de guanyar el concurs públic, els arquitectes de la nova Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona celebren que s’hagi desencallat el projecte i ens expliquen com serà l’edifici, concebut com una gran vitrina oberta a la Ciutadella, un espai diàfan que connectarà el Born amb el Parlament i en diàleg amb l’Estació de França

Josep M. Miró i Eduard Gutiérrez conformen el despatx Nitidus Arquitectes, a qui s’ha designat com a dissenyador, conceptualitzador i director de la construcció de la nova Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona, prevista al costat de l’actual Estació de França, en col·laboració en UTE amb el despatx d’aparelladors Betarq. Tenen experiència en diversos projectes com l’Auditori i la reforma del Castell de Cap Roig, l’Arxiu Històric Provincial de Castelló de la Plana o el Teatre de Palafrugell, entre molts d’altres.

Parlen amb una coordinació impecable, socis des del 2012 i antics alumne i professor: en Josep Maria va donar classes a l’Eduard, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle. L’entusiasme que demostren pel seu nou projecte és equivalent a la sang, suor i llàgrimes que ha costat desencallar-ho. Ara només cal que responguin a diversos dubtes, com per exemple, per què Barcelona ha de tenir una biblioteca provincial.

— Què és una Biblioteca Provincial?

— Josep M. Miró (JMM): És a dir que el projecte el paga l’Estat, que n’és el titular, però cedeix l’edifici i la seva gestió i manteniment a la Generalitat. Després, voluntàriament, això es podria cogestionar amb l’Ajuntament de Barcelona.

— La Diputació no hi intervé, doncs?

— JMM: En principi no directament.

—Es pot saber per què volem una Biblioteca Provincial?

— JMM: Ho té molt ben explicat en articles l’Assumpta Bailac, que fins fa pocs anys va ser gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona: ella es remunta a unes negociacions de l’any 1987 amb el ministre Semprún, després al cap de deu anys es va decidir que aquest projecte aniria al mercat del Born, i el 1997 es formalitza un conveni per tirar-lo endavant. Però van aparèixer les restes arqueològiques del barri de la Ribera d’abans del 1714, i el 2004 es va decidir reenfocar-ho cap a l’Estació de França. Dit això: en totes les grans ciutats europees hi ha una gran biblioteca central i d’altres de districte o de barri.

— Però per què una de central, si ja hi ha la Biblioteca Nacional de Catalunya?

— JMM: Perquè una biblioteca central, sigui nacional o metropolitana, no té les mateixes funcions que la Biblioteca Nacional de Catalunya. Hem de tenir en compte que Barcelona és l’única província que encara no disposava d’una gran biblioteca central. La idea es remunta a fa més de 200 anys, inspirada pels principis de la Il·lustració, amb les Corts de Cadis! Però encara hi ha una altra raó.

— Quina?

Eduard Gutiérrez (EG): Les biblioteques no són només espais per llegir. Aquesta biblioteca unificarà el Born amb el Parlament, volem que s’encomani de l’esperit de les assemblees ciutadanes, per exemple volem que la gent li posi un nom.

— La moda és que els noms els posi directament Aena o, en aquest cas, Adif. 

— EG: Creiem que serà acordat perquè és un punt sensible.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí