Entrevista a La República el 20 d’agost de 2021. Fes clic per veure l’article original
LLENGUA D’ÚS
“Falta un fenomen com el Super3, una altra vegada, que els nanos consumeixin més audiovisuals en català. Això no té a veure directament amb el sector editorial, però són vasos comunicants”
PANDÈMIA SUPERADA
“El sector, en general, ha aguantat, però hi ha tendències molt preocupants com el fet que perdem pistonada en la lectura infantil en català” L’AUGE DE LES EDITORIALS “A Catalunya hi ha hagut un boom de petits editors que, si mirem la història, no és cap novetat. Ja hi ha hagut altres èpoques amb editorials petites” ELS PRESCRIPTORS “La premsa ja no és la principal prescriptora de llibres, però encara és important sortir a la premsa perquè es pot replicar a les xarxes”
BON MOMENT AMB MATISOS
“L’edició en català es troba en un bon moment. Hi ha editorials grans que hi aposten, diversitat d’editorials petites, però també hi ha símptomes preocupants”
LES LLIBRERIES
“És molt bo que s’obrin llibreries noves, però aquestes llibreries noves també han de tenir la vocació de créixer”
EL PAPER DE L’ESCRIPTOR
“A més d’escriure, l’escriptor s’ha d’implicar en la promoció del seu llibre, però la feina més important d’un escriptor és haver llegit”
Carles ribera
Joan Sala i Torrent (Olot, 1959) és el president d’Editors.cat, el col·lectiu que agrupa els editors en llengua catalana i un dinamitzador nat del món del llibre des de dins i des de fora de la seva editorial, Comanegra.
L’estiu passat, el sector del llibre va començar a visualitzar la remuntada postpandèmia amb la celebració del Sant Jordi d’estiu. Un any després, i poques setmanes abans de La Setmana del Llibre en Català, es pot dir que s’ha superat la crisi?
El sector del llibre va experimentar un fenomen curiós que va ser el suport de la gent que havia descobert que els llibres els havien estat útils durant el confinament i que s’adonaven de com de malament ho havien passat les llibreries. Per tant, van anar a les llibreries en massa –això es va notar molt–, a comprar llibres. Vam tenir uns mesos, finals de maig, juny i juliol del 2020 extraordinaris. El Sant Jordi d’estiu va funcionar molt bé.
Va ser una flor que no fa estiu?
Aquesta dinàmica d’anar a la llibreria, de comprar llibres, de llegir més, es va mantenir durant la resta del 2020 i vam arribar al final de l’any, després de patir molt per veure com aniria el conjunt, pràcticament amb les mateixes xifres del 2019.
I després van fer tancar les llibreries.
El 2021 va començar malament. Va ser tràgic, perquè ens van tenir gairebé un mes i mig amb les llibreries tancades. Ens deien: “Bé, les llibreries petites estan obertes entre setmana.” Molt bé, però les grans, que són les que venen el 70% dels llibres, van estar tancades cada dia. I això ens va produir una davallada del 50% al gener i durant mig febrer. Tot i així, després hem anat recuperant, recuperant, recuperant, amb un bon Sant Jordi.
S’ha resistit bé, doncs?
El sector, en general, ha aguantat. Una altra cosa és que ens comença a preocupar que en aquests moments, per les xifres que tenim, la lectura en castellà està creixent un 11% i la lectura en català, un 2,5%. I això ens preocupa, perquè fins ara no era així. Si tu te’n vas tres anys enrere, la lectura en català anava creixent molt més i anàvem guanyant posicions de lectors en català. Cal analitzar-ho molt bé. En part, que el 2020 no hi hagués Sant Jordi es va notar molt més per al llibre en català, però ara ja estem parlant de xifres del 2021, i ens continuen dient això. També és cert que hi ha fenòmens conjunturals, per exemple si el supervendes de l’any és en castellà, puja el castellà. O els llibres sobre el procés, que durant alguns anys s’han venut molt i ara es venen menys. Però sí que és cert és que hi ha tendències molt preocupants, com ara el fet que perdem pistonada en la lectura infantil en català. I tot això té a veure amb la utilització de la llengua per part dels nanos.
La castellanització del marc audiovisual hi pot influir?
Segur. Hi ha nanos de 12 i 13 anys que no tenen cap consum en català ni a les xarxes socials ni a les plataformes digitals. Al final, si la llengua que reben és el castellà, això acaba repercutint en la literatura. I també té a veure que tenim nanos en edat de llegir que són fills de pares que ja han llegit menys que les generacions anteriors.
Pares que han llegit menys en català, o que llegeixen menys en general?
En general. El que passa que quan parlem de literatura infantil i juvenil, la proporció del català és altíssima i la caiguda es nota més. El percentatge de lectors en català dins de les franges de menys edat és altíssima, per això ara es veu més el descens. En aquests moments, hi ha un 32% de gent que diu que prefereix llegir en català, una xifra que no està gens malament, i en la franja infantil és un 80%. Hi ha un percentatge que els és indiferent i hi ha un percentatge que prefereix el castellà, que fins ara anava disminuint per la incorporació de la gent que ha fet l’escolarització en català.
I pel Club Super3?
Exacte. Ara ens faltaria un fenomen com el Super3, una altra vegada, que els nanos consumissin més audiovisuals en català, cosa que no passa. Això no té a veure directament amb el sector editorial en català, però al final són vasos comunicants. Nosaltres tindrem més o menys lectors en la mesura que la gent domini i utilitzi la llengua.
En contrapartida, la barrera de comprensió cap a la lectura en català ja no hi és. Algú pot preferir més una llengua que l’altra, però si el llibre és bo, la llengua no és un impediment. Quan hi ha un supervendes en català, la gent el compra.
Hi ha una certa barrera comercial que és la presència del llibre en català a les grans superfícies de venda. Si tu vas a una llibreria d’Olot o de Banyoles ho trobes tot en català ben situat, però si vas a l’FNAC o a la Casa del Llibre o a El Corte Inglés a Barcelona, la presència del català és molt més baixa. És possible que si a tu t’agrada un autor i vas a comprar el seu llibre i aquest llibre hi és en català i en castellà, l’acabis comprant en castellà, tret que facis un esforç de militància, perquè és amb el primer que ensopegues. Hem de millorar el posicionament dels llibres en català a les grans llibreries. Però sí que és veritat que la gent cada cop té més facilitat per llegir en català, i molts tenen molta militància. D’altra banda, hi ha una qüestió d’oferta: no oblidem que a Espanya, de tots els llibres que es publiquen, 70.000 són en castellà i només 12.000 o 13.000 són en català. Hi ha molt de llibre que en català no hi és.
Com afecta els editors en català aquesta descompensació?
Fins fa poc et trobaves que una traducció d’un llibre en català sortia més tard que la traducció castellana, i sortia més cara a la llibreria. En aquests moments ja no passa, surten al mateix temps i al mateix preu. El lector pot triar en el mateix moment. Com afecta l’editor? Doncs la primera conseqüència és que el marge per a un editor en català és més petit que per a un editor en castellà. Si publiques un llibre en castellà en principi tens l’opció d’arribar a 600 milions de persones. En català, estirant molt, a 10 milions. Això vol dir que l’editor en català ha de fer un sobreesforç perquè els costos en relació amb les vendes són molt superiors. És per aquest motiu que hi ha la necessitat que l’administració catalana vetlli per la cultura catalana fent també un sobreesforç en aquest sentit.
I l’administració espanyola, no l’ha de fer, tenint en compte que ens consideren tan espanyols com ells?
L’administració espanyola és una causa perduda. Des d’editors.cat, monitorem cada any la concessió dels ajuts perquè no ens maltractin, i la conclusió és que fan el just perquè no ens puguem queixar, tenim el que ens toca, que és un ajut molt petit. I a banda hi ha les compres directes per a biblioteques, on tenim la batalla perduda, perquè no compren llibres en català per a les biblioteques d’Espanya. Per tant, la referència és la Generalitat.
I amb la Generalitat, com va?
Les línies d’ajuts que hi ha són les correctes, no hem de proposar grans novetats, el que s’ha de fer és dotar-les millor econòmicament. Si en una línia hi ha un pressupost de 300.000 euros, resulta que hi ha demanda per a 700.000 o 800.000 euros. La solució és dotar-les. Però en qualsevol cas els editors en català hem de fer un sobreesforç. No és el mateix editar en francès que editar en català, per no citar el castellà, que a més a més competeix amb nosaltres en el mateix mercat.
Però el fet de compartir mercat permet que l’editor en català també pugui editar en castellà.
En el meu cas, per exemple, publico molt poc en castellà. I quan publico en castellà sempre estic pensant en la possibilitat de vendre a l’Amèrica del Sud, perquè el mercat espanyol a mi no m’és suficient per fer un llibre en castellà. I costa més vendre a Espanya des d’una editorial petita.
En aquest sentit, tinc la sensació que el sistema editorial espanyol i català són una mica diferents. A Espanya hi ha grans segells editorials i poc sotabosc de segells petits, mentre que a Catalunya passa a l’inrevés.
A Catalunya hi ha hagut un boom de petits editors que, si mirem la història, no és cap novetat. Ja hi ha hagut èpoques amb editorials petites. Acaben sent absorbides i llavors tornem a començar, perquè les grans les absorbeixen, foten fora els editors, els editors acomiadats tornen a muntar una editorial i així anem fent. Això, amb les excepcions que convingui, a Espanya no es produeix.
Segueix llegint aquí
