Notícia de la Magí Camps publicada a La Vanguardia l’11 de juliol del 2021. Consulteu l’article original de la notícia clicant aquí: “Jordi Cussà, autor de ‘Cavalls salvatges’, mor als 60 anys”

Jordi-CussaDivendres va saber que la seva última novel·la, ‘El primer emperador i la reina Lluna’, havia obtingut el premi Crítica Serra d’Or

L’escriptor de Berga deixa dos inèdits: la novel·la ‘Les muses’ i l’adaptació gràfica de ‘Cavalls salvatges’

Divendres li van comunicar que havia guanyat el premi Crítica Serra d’Or per la seva última novel·la, El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra), però no ha estat a temps de celebrar-ho perquè la seva mala salut de ferro ha dit prou. Jordi Cussà (Berga, 1961) ha mort aquesta matinada.

Com a escriptor, va donar el gran salt l’any 2000 amb Cavalls salvatges (Columna), la seva primera novel·la. Va ser “un dels debuts més bèsties de la literatura catalana”, va piular l’escriptor i científic Salvador Macip.

S’assistia d’un respirador, però va ser present a totes les presentacions d’El primer emperador i la reina Lluna i va atendre La Vanguardia en entrevista telefònica, amb la mateixa amabilitat i sornegueria que ha caracteritzat la seva vida.

Però Cussà no s’havia aturat i ja tenia acabada la seva última novel·la, Les muses. Jordi Puig, director editorial de Comanegra, en declaracions a La Vanguardia, confirma que ja està acabada, però encara no hi ha data de publicació. “Té un component important d’homenatge a alguns dels seus referents, i és una canya de novel·la, per ell era importantíssima”, refereix Puig.

Sobre Les muses, el seu editor explica: “Havíem quedat per veure’ns la setmana vinent. Personalment, treballar amb ell és de les coses més boniques que m’han passat. No he conegut ningú pel qual la literatura fos tan exageradament el motor de la seva vida. Era feliç, amb l’Emperador, li havien tornat les ganes d’escriure, em va dir, i teníem altres projectes al cap. Ell, escrivint, no se n’adonava, que estava tan fotut”.

A Cussà no li agradava repetir-se. Per això ha tocat temes diferents a les seves quinze novel·les. Primer va ser Cavalls salvatges, una baixada als inferns de la drogoaddicció, explicat de manera directa i sense embuts, i reprèn aquest tema vital el 2015 amb Formentera ­lady (LaBreu Edicions).

Justament de Cavalls salvatges, la novel·la que el va convertir en un autor de culte, estava treballant en una adaptació gràfica amb un altre berguedà il·lustre, Jaume Capdevila, Kap, el ninotaire que col·labora en les pàgines d’Opinió d’aquest diari, i que ha tingut la gentilesa de cedir la plana inèdita que acompanya aquestes línies. Pagès Editors té previst presentar la novel·la gràfica al setembre, a la Setmana del Llibre en Català.

Al final va arribar El primer emperador i la reina Lluna, una novel·la històrica sobre la fundació de la Xina imperial, en què barreja realitat i ficció al voltant del personatge que unifica els reialmes que van constituir el naixement de l’imperi. En una de les seves moltes estades al Clínic, va veure un documental sobre el mausoleu dels guerres de Xi’an i allò va ser la guspira que va encendre la novel·la de gairebé sis-centes pàgines.

Entremig, va escriure sobre temàtiques tan diverses com la incursió en la Catalunya medieval que fa a La serp (Columna, 2001), una temàtica que li interessava; o la que aborda a El noi de Sarajevo (Proa, 2010; premi El Lector de l’Odissea 2009), sobre la guerra dels Balcans.

Cussà també va escriure obres de teatre i va fundar a Berga, amb tres amics, el grup Anònim Teatre, que va estrenar cinc de les seves peces. En la faceta de traductor, va fer versions en català d’autors com Donna Leon, Chuck Palahniuk, Truman Capote, Patricia Highsmith i Edgar Allan Poe, entre d’altres; també va traduir poemes de W.B. Yeats, sonets de Shakespeare i lletres de cançons de Bob Dylan, Leonard Cohen i The Beatles.