Article de la Valèria Gaillard publicat al Diari Ara el 13 de gener de 2020. Fes clic per veure l’article original
L’escriptora alcoiana va desenvolupar una trajectòria marcada pel compromís amb els Països Catalans
El primer cop que, de jove, va provar d’escriure un conte en català es va emocionar: “Em vaig posar a plorar perquè era la primera vegada que escrivia en la llengua en què pensava, i això els joves d’avui no ho poden entendre”, deia Isabel-Clara Simó el dia que va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2017. L’escriptora d’Alcoi, que patia esclerosi des de feia uns anys, ha mort aquesta matinada a l’edat de 76 anys a Barcelona, ciutat on residia.
Considerada la degana de les Lletres Catalanes, Isabel-Clara Simó deixa un extens llegat, integrat per més de 50 llibres, que va anar forjant després d’aquell conte primerenc, escrit en ple franquisme, un llegat que ha contribuït a normalitzar i enriquir les Lletres Catalanes. A més, va ser una autora compromesa amb els Països Catalans, una escriptora que es caracteritzava per no tenir pèls a la llengua i que va lluitar per la llibertat, la situació de les dones i la infància.
Va iniciar la seva carrera, doncs, en ple franquisme, i el seu primer recull de relats, És quan miro que hi veig clar (1979), va rebre el premi Víctor Català. “Encara recordo que Ovidi Montllor [també d’Alcoi] en va fer la presentació a la llibreria Catalònia”, explicava quan va rebre el prestigiós guardó concedit per Òmnium Cultural, el 2017. A l llarg de quatre dècades, Isabel-Clara Simó ha conreat tota mena de gèneres a banda de la novel·la, com ara la poesia, l’assaig, els relats, l’articulisme o els guions radiofònics. La seva obra ha estat traduïda a deu llengües. Alguns dels seus títols més celebrats són Júlia (1983), La Salvatge -que va guanyar el premi Sant Jordi 1993-, Amor meva (2010), Homes (2010), Els invisibles (2013) o Jonàs (2016), ambientada en l’actualitat a Barcelona i Nova York. Les dues últimes novel·les publicades per Simó han estat Prime time. Irreverències (Gregal, 2019) i La sarbatana (crims.cat, 2019).
Isabel-Clara Simó va néixer a Alcoi el 1943. Va llicenciar-se en filosofia a la Universitat de València, on va conèixer el cercle de Joan Fuster. Als seus inicis es va dedicar a l’ensenyament, primer a Bunyol, València, i després a Figueres, al Principat. El 1973 es va instal·lar a Barcelona i va treballar a l’Institut Sant Josep de Calassanç. Del 1972 al 1983 va dirigir el setmanari Canigó, que havia fundat el seu marit, el periodista Xavier Dalfó.
Si vols llegir l’article sencer clica aquí
