Patrici Tixis:
“El que busquem en el FORUM EDITA, no és donar respostes sinó donar amb les preguntes adequades”
Jaume Casals:
“A la UPF volem equilibrar el millor de la ciència amb el millor de la cultura”
Olvido Garcia Valdés:
“La indústria del llibre és la primera indústria cultural espanyola”
Joan Subirats:
“El nou consistori barceloní seguirà contribuint a mantenir la capitalitat internacional del llibre”
Carlo Feltrineli:
“Vivim cada vegada més sota la tirania dels tecno-oligarques i el capitalisme de les plataformes. Entre el brunzit continu dels missatges, llegir és un acte revolucionari”.
Mariàngela Vilallonga:
“Per donar suport al llibre hem de coordinar-nos totes les administracions, totes som imprescindibles per fer-lo avançar”
Javier Aparicio:
“Aquesta no és una trobada per conrear la memòria, hi ha altres que ho fan, sinó per saber què està passant i veure com ho podem canalitzar”
Rudiger Eischenbart:
“De vegades l’economia d’un país i la seva indústria del llibre segueixen ritmes diferents”
Iñigo Palao:
“El llibre ha sortit reforçatde la crisi”
Valeria Bergalli:
“El 1999, quan vaig començar, era inusual que una editorial d’estructura mínima tingués un projecte ambiciós i a llarg termini. Ara estem més acostumats”
Mathew Clayton:
“Si no vens els teus llibres per avançat,no estàs maximitzant el benefici que pots obtenir amb ells”
Joan Sala:
“La nostra norma era que no treballés amb nosaltres ningú que hagués treballat abans en el món editorial. Jutgem els llibres per la seva qualitat i per la seva possibilitat de finançament”
Jacques Testard:
“El més important és la qualitat del text. És possible fer edició literària d’alta qualitat en petita escala”.
Sergi Pàmies:
“L’escriptor és la baula perduda de l’evolució editorial. És una matèria que sembla imprescindible però de la que a molts editors els agradaria prescindir. L’obligació de l’editor és aconseguir fer-se indispensable “
Henning Schoenenberger:
“El nostre repte com a editors és gestionar l’excés d’informació i reduir-lo de forma significativa. Per això ens vam plantejar publicar el primer llibre científic generat per una màquina”
Daniel Fernández:
“L’edició és, juntament amb el turisme i els museus, l’últim reducte d’Europa”
Anne Bergman:
“Els editors estem a favor de la llibertat d’expressió, però no de penjar un llibre sencer a Internet sense demanar permís. El copyright no és un concepte passat de moda, sinó molt modern”
Lorenzo Silva:
“És possible una cultura lliure quan és gratuïta? Quan els qui la creen han de pidolar als poderosos?”
Eva Güell:
“Coneixem el lector digital? La resposta és no. Només els coneixen les grans plataformes tecnològiques i és una informació que no comparteixen”
Arantza Larrauri:
“Biblioteques i editors volen promoure la lectura, però des de perspectives diferents”
Glòria Pérez-Salmerón:
“Necessitem més inversió en biblioteques. Quan més inverteixenles societats en elles, millor surten els ciutadans i els polítics”
Pedro Lindsey:
“Si creus que el que funciona ara seguirà funcionant demà, és possible que et quedis pel camí”
Javier Arrevola:
“Els qui es dediquen al retail a llibreries és perquè tenen vocació de llibreters, i això cal cuidar-lo, perquè constitueix un tresor. No es pot entrar a reformar com un elefant en una terrisseria”
Michael Busch:
“La nostra ambició és doblar clients i arribar a gent que no llegeix, perquè aconseguir que la gent llegeixi és la forma més eficaç perquè la societat no vagi pel mal camí”
Iolanda Batallé:
“El mapa cultural del món ja no és només geogràfic, també és digital”
Juergen Boss:
“A la Fira de Frankfurt no estem en el negoci de la cultura ni del llibre, sinó en el de l’storytelling, el llenguatge i el de fer que la gent es trobi. En els nostres debats intentem anar dos anys per avançat abans que els tòpics del sector aflorin”
Cristina Fuentes:
“El Hay és un festival nacional i internacional, que posa el focus en l’autor i la seva capacitat de generar idees noves. Som una barreja de literatura i show-business: no hi ha millor espectacle que una conversa única i irrepetible”
Miguel Barrero:
“El saló Liber funciona bé en la venda de drets, i ha de millorar la difusió de les seves jornades professionals i la seva presència mediàtica”
Espido Freire:
“El gran debat dels últims anys era si és possible ensenyar a escriure a algú. Avui no hi ha una altra resposta que sí.”
Anne David:
“Busquem crear una comunitat entre els nostres alumnes,un sentiment de pertinença”
Gregorio Luri:
“No hem nascut amb una predisposició nativa a la lectura. El nen que creix sense llibres presenta al cap de quinze anys un retard d’any i mig respecte al nen que conviu amb cent llibres a casa seva. Les comunitats amb més retard escolar són les que tenen menor percentatge de lectors”
Juan Cruz:
“La capital del món de l’edició en espanyol és global. La FIL, per exemple, ha generat una capitalitat difusa, hi ha gent de tot arreu. (…)” “Vostès, els editors, són poc entremaliats, els llibres han anat desapareixent dels aeroports i no hi ha hagut ni una nota de protesta”
José Calafell:
“Barcelona segueix sent la capital de la indústria editorial en espanyol, no entraria en si ho és també la capital cultural. Es compleixen dues condicions: hi ha una història que dóna legitimitat, història viva que té continuïtat. I hi ha una indústria que genera tendències. Per mantenir-la ha d’obrir-se més a un diàleg d’anada i tornada amb països com Mèxic, 120 milions d’habitants i un mercat creixent. Perquè a més la indústria a l’Amèrica Llatina és vulnerable per falta d’una llei de preu únic”
Cristóbal Pera:
“Les decisions editorials es prenen aquí a Barcelona, per tota Amèrica Llatina. Però la capitalitat es troba a molts llocs, en el mateix Berlín, on hi ha centenars d’escriptors d’Amèrica Llatina. ¿No són les fires, com la de Guadalajara, la nova forma de capitalitat cultural? El territori és la llengua”
Santiago Fernández de Caleya:
“Des de Barcelona sempre hi ha hagut una gran captació d’autors, i en el terreny dels agents no hi ha una altra ciutat. Jo si crec que en la capitalitat de Barcelona, em sembla inqüestionable, inclús ara que la comunicació directa és molt més gran.” “La lectura en paper és la lectura genuïna. Quan Negroponte va dir l’any 2000 que al llibre en paper li quedaven 5 anys, no podria imaginar que en 5 anys ningú es recordaria de Negroponte”
