El Gremi de Llibreters de Catalunya xifra en 22,03 milions d’euros la facturació del Dia del Llibre, un 2,01% més que l’any passat. Les dades confirmen les sensacions que els llibreters ja van expressar en tancar la jornada i la impressió que les vendes havien estat com a mínim igual que les de l’any 2017, en què es va escaure en diumenge. El Gremi es mostra “molt satisfet perquè va ser una jornada cívica i ciutadana tan massiva i participativa com sempre, cosa que es tradueix, també, en la facturació”, com manifesta M. Carme Ferrer, la seva presidenta.
Les dades recollides pel Gremi confirmen la percepció d’un gran Sant Jordi, amb bon temps arreu, que en molts llocs es va allargar fins ben bé al vespre, aprofitant que la gent sortia de treballar, i de vendes concentrades en moments com a primera hora del matí, migdia i vespre en caure en dia laborable. Aquesta satisfacció es fa extensiva a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona. En tots els territoris es constata un bon nivell de vendes que ja es va registrar els dies previs.
Segons les dades de LibriData i LibriRed, sistemes que registren informació de 178 punts de venda pertanyents a llibreries de tot Catalunya i representen al voltant del 60% del mercat, les xifres de venda d’aquest Dia del Llibre han crescut no tan sols pel que fa a la facturació sinó també en el nombre de títols venuts, que ha superat els 53.000, un 2,44% més que l’any passat, amb 1,62 milions d’exemplars (+1,72%). A la demarcació de Barcelona és on s’han venut més títols (48.127), seguida de Girona (13.169), Tarragona (11.701) i Lleida (10.298). Atenent al nombre de títols diferents, el llibres de no ficció van ser els més venuts (fins a 23.318 títols) als quals van seguir els infantils i juvenils (17.687) i els de ficció (12.747).
Si analitzem els gèneres des d’un punt de vista del volum venut de llibres, s’aprecia com s’igualen les preferències: com és habitual, la ficció va tornar a ser la preferida del públic, amb un 34,54% de les vendes, seguida a poca distància pels títols d’infantil i juvenil (33,81%) i els de no ficció (31,65%), aquests darrers, els que més han augmentat, gràcies al creixement d’un 6% dels llibres de no-ficció en català. Quant a l’idioma, el 58,89% dels exemplars venuts va ser en català i el 41,11% en castellà. Cal també remarcar que els 10 títols més venuts han representat aquest any només el 5,82% del total de les vendes.
Diada internacional
Durant la diada, el Gremi va donar suport a la iniciativa de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de rebre, amb motiu de l’Any del Turisme Cultural, la visita d’una vintena de periodistes europeus de 10 països interessats a conèixer Sant Jordi i el Dia del Llibre i als quals es va convidar a visitar la Casa de les Punxes. El Gremi, a més, va aprofitar la diada per reunir-se amb l’Agència del Llibre de la Regió d’Occitània, la qual proposa establir acords de col·laboració amb el Gremi, tant des d’un punt de vista professional com per a implantar el Dia del Llibre en aquesta regió.
Nous espais a la ciutat de Barcelona
La incorporació de noves zones de parades ha facilitat la tria de llibres, la mobilitat, la convivència amb el trànsit i la seguretat. Així es constata, per exemple, en el tram del carrer del Consell de Cent que connectava Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya i s’estenia cap al carrer de Balmes, o l’ampliació d’espais a la Diagonal i al Passeig de Sant Joan, aquest dedicat al públic familiar, l’àlbum il·lustrat, el còmic i la literatura infantil i juvenil. El Gremi valora positivament l’experiència i considera que cal continuar aquesta línia de treball en el futur.
Altres dades. Efectes d’una diada més rica que no sembla
El Dia del Llibre, part essencial de la festa de Sant Jordi, té una virtut: pràcticament no hi ha ningú que no vulgui ser-hi, participar-hi, viure la festa. Una de les conseqüències positives d’aquesta atracció és que el gruix del 32% dels nostres conciutadans que no llegeixen mai -segons repeteixen els estudis d’hàbits- es troben immersos entre llibres per un dia. Això mateix passa amb els mitjans, que s’aboquen a parlar de la cultura del llegir com a focus de notícia. L’altra virtut de la diada és que la venda en català puja, i molt, en la proporció pràcticament inversa del que és habitual la resta de l’any.
D’aquest fet se’n deriven algunes conseqüències: parlar de llibres té efectes positius i ajuda no només a la venda, sinó -i sobretot-, a la descoberta de llibres, dels seus creadors, dels editors que hi aposten i de les llibreries que els trien i recomanen, veritables equipaments culturals presents a tots els pobles i ciutats de Catalunya. Parlar de llibres és, doncs, imprescindible per a una bona salut cultural i cívica de tota la societat: la prova és que, quan ho fem (per Sant Jordi, però també en festivals i fires al llarg de l’any), la situació tendeix a normalitzar-se.
Les dades demostren que en el Dia del Llibre tothom hi té cabuda: l’alta literatura i la literatura popular, les diverses subcultures i les problemàtiques que són al centre del debat d’una societat i que s’expressen en forma de llibre: l’augment de la no-ficció n’és un exemple clar. A més llibres, més debat. Paga la pena de corregir la poca rellevància de títols d’assaig i pensament en el mercat, més enllà de la urgència de l’actualitat (estrelles de vendes), perquè quan en parlem, hom els demana. La dada: prop del 20% de la no-ficció que s’ha venut per Sant Jordi correspon a disciplines relatives a la ciència i les humanitats.
Val a dir que aquesta convergència d’interessos i de públics fa que Sant Jordi sigui un dia especial, no vàlid per a extrapolar-lo de manera automàtica a la resta de l’any. Tot i així, la presència de llibres d’alta qualitat literària, les apostes editorials per continguts que no són de consum ràpid, o la rellevància de la literatura infantil i juvenil són fenòmens a observar. Encara que menors en el total del que es ven (segurament això sempre serà així, aquí i arreu) la seva presència augmenta i apareixen sorpreses: 9 dels 25 més venuts són llibres reconeguts amb premis de prestigi o recuperacions de clàssics, algun dels quals costava de trobar i fins es va esgotar en algunes llibreries. Més se n’haurien venut.
Sumar les vendes de les setmanes prèvies i posteriors a la diada també ens fa veure com hi ha determinats llibres -apostes editorials i llibreteres per títols de prestigi- que superen alguns dels noms sobre els quals hem focalitzat la notícia: recordem que els 10 més venuts en aquelles 12 hores estan per sota del 6% del total de les vendes.
Un apunt, gens marginal: la literatura infantil i juvenil és clau. Com a mínim des de dos punts de vista: pel talent creatiu del país (i que es fa evident en reconeixements i fires internacionals) i per la demanda que, també per Sant Jordi, és rellevant, amb un terç de les vendes. El seu estudi demostra que els llibres de continguts, de reivindicació inclosa, s’hi fan un forat: senyal de correcció per als futurs lectors. Tenir cura, ara, dels infants i joves farà que el 32% dels no-lectors de què hem parlat abans sigui, com més vagi, un percentatge en davallada.
